Pel.lícula d’en Clooney (dirigida, escrita, produïda per ell, a més de reservar-se un paper) que ens recorda com un tema tant i tant actual com el del poder dels mitjans de comunicació de masses o el de la llibertat d’expressió – de moda més que mai -, lluny de ser una novetat actual, és ja una problemàtica de llarg recorregut, del segle passat mínim. Un poder que es basa en la capacitat d’informar o/i desinformar, en un sentit o un altre, transmetent veritats, veritats parcials, informacions sesgades o directament mentides. Objectiu?. Un pretés control sobre les masses per a què aquestes "raonin" en una determinada direcció, emetin uns determinats judicis de valor… encaminats en darrera instància, per exemple, a legitimar o deslegitimar l’acció d’un govern.
Concretament la pel.lícula ens transporta fins els Estats Units de la primera meitat de la dècada dels 50 del segle passat; un període regnat per la caça de bruixes per part dels ianquis sobre els suposats comunistes infiltrats en el seu propi feu; tot un símptoma de Guerra "Freda" és clar. Es tracta d’una repressió anticomunista que bandejava drets fonamentals com el de tenir una defensa; es potenciaven les delacions; tant li feia que no hi hagués proves fefaents, etc.
Els protagonistes que s’enfronten són els següents: d’una banda, per part del govern que defensa la caça de bruixes, tenim en senador Joseph McCarthy. De l’altra, el presentador de telenotícies de la CBS, Edward R. Murrow. Aquest i el seu equip, tot i les pressions rebudes, decideix tirar endavant amb una informació objectiva i crítica vers tal caça.
Està prou bé, tot i què potser és un tipus de pel.lícula que per a veure-la i gaudir-la no cal passar per la sala de cinema; amb la pantalla petita de casa ja hi hauria prou. Per cert, és en blanc i negre.
Han passat 50 anys des d’allò, però el tema (el dels mitjans em refereixo) no pot ser més actual: les caricatures, sense anar més lluny.
[@more@]
Ei jo també vaig anar a veure-la ahir amb un altre projecte d’historiador, i li he deixat la meva contrasenya i ha escrit ell el meu post d’avui pèrsicament sobre la mateixa peli. Sobre el q dius q la peli es pot veure tranquil•lament a casa no hi acabo d’estar d’acord pq jo la he vista mes aviat com un documental per a persones interessades en el tema amb una fotografia i mirades a camera brutals, molt ven il•luminades. Però q la meva desavinença amb tu sobre aquest tema no canvia q, m’agrada q em visitessis, i crec q podem mantenir contacte per bloc ja q segur q tractarem temes similars, ara faltarà veure si des del mateix punt de vista, fins aviat !
Comprenc el que dius i sí que portes raó en això de la fotografia, que és força bona i és clar, s’aprecia millor a la gran pantalla. Però bé, tot i així, segueixo mantenint que hi ha pel.lícules que en pantalla gran guanyen més que no pas aquesta. A més a més, 6 euros i escaig que es paguen per una entrada, doncs ja fan haver-se de rumiar prou la pel.lícula a triar.
Ja està bé tenir desavinences i diferents punts de vista; és una manera d’aprendre. Apa, ens llegim (amb accents o sense).
Justament l’endema que en parlessis vaig anar a veure-la. El tema es ben cert que segueix plenament vigent: veritats o mentides per part dels governs i dels mitjans de comunicacio.
Jo opino com la Berta que cal veure-la en pantalla gran (a poder ser en versio original, aixo sempre!! ), sobretot pel tema imatge i fotografia, fantastic. Em va encantar el paperas que fa l’actor que fa de presentador, per mi absolutament genial. Si pots sentir-li la veu en versio original, es fantastic. Si fos per mi mereix guanyar mes d’un oscar.
No pensava pas que l’hi traduirien el titol, m’ha impactat veure la imatge de “Buenas noches i ….).
Per suposat, sempre cal veure-ho en versió original, i més aquest tipus de pel.lícules. Algú pot creure’s en un personatge com el presentador Murrow parlant tot allò en castellà?. Impensable. I és que és cert, l’actor clava el paper, però ho té magre per endur-se una estatueta…
Ja m’imagino que ho te magre, malauradament Hollywood es aixi.
Aquest any realment tinc ganes de veure els oscars.